Contra els aeroport, els AVE, les autopistes… i la societat que els necessita.

Ni al Prat, ni a Reus, ni a Riudellots, ni a Barajas ni enlloc

El que s’anomena mobilitat (amb l’afegitó de sostenible o sense) és sols una part més del sistema de dominació capitalista. Ens movem, però, vers on?… majoritàriament ens movem sols per dos objectius, per produir i per consumir. Es mouen els treballadors cap a la seva feina, els immigrant vers la metròpoli de destí, els consumidors cap els magatzems, les zones comercials, els consumidors de turisme cap a un destí alienat… poc importa la modalitat totes elles (tren, avió, vehicle privat o públic…) tenen el mateix objectiu produir i consumir, i en darrer termini sostenir el tinglado estatal/capitalista que és el sistema tecnoindustrial en el que vivim.
Tot aquest moviment suposa un cost econòmic i una certa inseguretat. El mateix caràcter que te la mobilitat suposa inseguretat i revolta, ja siguin dels insurgents contra augments de costos del transport (augments a afegir a la misèria i precarietat quotidiana), o la pirateria marítima a Somàlia o al mar de la Xina. La major part de revoltes importants dels darrers anys han girat, en major o menor grau, al voltant de la mobilitat, la de Xile, la d’Iran, la dels Gilets Jaunes…
Reduir una part dels riscos lligats a aquesta inseguretat i d’aquests costos és un dels objectius del que s’anomena «mobilitat sostenible». En això la crisi climàtica i la COVID han ajudat força, el teletreball i l’e-comerç han estat les primeres mesures en ser aplicades massivament, ajudades per la distribució tipus rider i en el cas de l’oci per les noves tecnologies de distribució de continguts audiovisuals que no requereixen sortir de casa… ni aixecar-se del sofà
Les infraestructures de mobilitat ocupen una bona part de la terra ja sigui físicament, ja sigui per l’extracció de materials necessaris per a la seva construcció, les obres publiques mouen milions, i les empreses dedicades a elles formen part important dels cartels que controlen el mon.
No es pot separar la mobilitat amb una de les seves principals regulacions/limitacions: les fronteres. Els estats les obren i les tanquen selectivament a les persones, segons les necessitats de producció del capital, en el cas de les mercaderies la situació és més complexa i depèn, no ja d’interessos globals, sinó de les necessitats de fraccions del mateix capitalisme “semilocals”. La COVID ha vingut a reforçar fronteres i a crear-ne de noves que poden anar des de ciutats, comarques… fins i tot a les entrades a supermercats, bars o teatres.

El transport aeri en el mon de la dominació.

El transport de passatgers no es dedica majoritàriament al turisme, així a l’aeroport del Prat el turisme (transport de consumidors) suposa un 43% del total. Per exemple, a Catalunya hi ha bastant més de 600.000 treballadors que han arribat en vols transatlàntics i que periòdicament tornen i retornen als seus països sense que es pugui considerar turisme de cap manera.
Al centrar el debat en el turisme ens oblidem d’aspectes que son també molt importants el transport de mercaderies, el de treballadors (especialment immigrants) i els usos militars (en realitat una altra mena de transport), de fet els aeroports son zones militaritzades, amb mesures de control i seguretat altíssimes.
El transport aeri de mercaderies a Europa és relativament baix, sobre el 0,2%, ( una xifra baixa, encara que si es compara amb la del transport per ferrocarril no és tan Baixa (0,8% els ferrocarrils), la major part del transport es fa per carretera i per via marítima.
El transport aeri és car i no és capil·lar (necessita sistemes que el complementin, sobretot el transport per carretera), per això el transport aeri es dedica especialment a bens molt delicats o molt valuosos (seria una exageració el dir que es dedica al transport de bens de luxe?).
Per els aeroport de l’Estat arriben 790 milions de tones de mercaderies, una bona part d’elles productes peribles, les flors tallades, plantes vives, el marisc, fruita i productes de valor afegit, per exemple components electrònics, petits aparells de consum, medicaments…
Un exemple: al mercat de la flor holandès es reben cada dia 30 milions de flors que han de ser subhastades en menys de 4 hores una bona part procedeixen de Colòmbia, d’Equador i Kènia, a Catalunya més del 85% de les Roses de Sant Jordi (uns 6 milions) procedeixen de Holanda, Colòmbia i Equador, de fet Catalunya importa uns 13 milions d’unitats de flor tallada, la flor tallada, al menys la intercontinental arriba sempre per via aèria…

El teatre del hipòcrites.

Aquests dies podem assistir a un simulacre teatral que podria ser còmic si no fos tràgic, ja que afecta (negativament com afecten sempre aquests simulacres) les nostres vides.
Hem pogut veure com tots els polítics (tots!!) defensen els “valors naturals” del delta, quan porten decennis triturant-lo, desprès de successives ampliacions de l’aeroport, del port, del desviament del riu, sense cap grup polític/social presentes oposició seriosa més enllà de les declaracions ara, qui més qui menys s’esquinça les vestidures.
Tots volen la “sostenibilitat”, però tots volen un “hub” a l’aeroport (90 milions de passatgers…?).
Els alcaldes del Baix Llobregat que han promocionat que autopistes i potes sud trinxessin el delta, que han promocionat la instal·lació de grans superfícies, que expandeixen la urbanització com per exemple amb el Pla de Ponent de Gavà.
Especialment hipòcrita és l’ajuntament del Prat, en mans des de la “noche de los tiempos” dels “comuns” (abans Iniciativa, abans PSUC, més de 40 anys de govern dels que 37 van correspondre a l’imbatible Sr. Tejedor). L’Ajuntament del Prat ara està executant (amb el suport de la iniciativa privada) el pla ARE Eixample Sud que construirà 1.200 habitatges en zona agrícola (2.666 quan s’executi tot el pla), expandint la zona urbana al sud de l’Avinguda Pau Casals, i a més ha multat a un grup opositor que havia ocupat una petita zona de l’ARE amb un hort, aquesta casta pretén ser la defensora del Prat, del Delta i la Ricarda.
Mentre els governs juguen a fet i amagar amb els milers de milions d’inversió, algú perdrà… i no seran ells.

La mobilitat capitalista en un marc global.

El transport aeri no es pot separar de tot el que implica els models de mobilitat, convencionals, “sostenibles” o decreixentistes, tots necessiten aeroports (d’us intensiu, semi intensiu o decreixent), tots necessiten ferrocarrils (convencionals, AVE’s o de via única), tots necessiten vies d’alta capacitat, tots necessiten vehicles més o menys privats de motor tèrmic o elèctric per el transport urbà i per carretera, tots necessiten el sistema de producció industrial capitalista, tots necessiten extreure matèries primes devastant la terra.
El problema no és un aeroport, el problema no és la destrucció d’un espai natural, el problema no son les emissions i el no acomplir els compromisos de Paris (que per altra part no ens allunyen de la “catàstrofe” climàtica)… el problema és el capitalisme devastador i els estats.
No es poden trobar alternatives perquè totes son falses. Potenciar aeroports petits (més ecosostenibles??) o connexions entre ells en AVE o qualsevol altra via “eficient” intermodal és en el millor dels cassos una bajanada i en el pitjor un engany premeditat per perpetuar un sistema de dominació i devastació.

Aeroports? Ni al Prat, ni a Reus, ni a Riudellots ni a Barajas!!
Reforestació total de l’Aeroport del Prat i de totes les línies de l’AVE!!
Mira també:
http://www.negreverd.blogspot.com
https://negreverd.blackblogs.org

AGENDA del 13 al 20 Setembre 2021

AQUESTA SETMANE DESTAQUEM:
– L’Ateneu està obert de dilluns a divendres de 18:00 a 21:00 h

– Xarxa d’Aliments de l’Ateneu, de dilluns a divendres de 18:00 a 21:00 h. Recollida d’aliments no  peribles, productes d’higiene i netega.
– Classes d’anglès i cataà. Les classes començan aquest mes
– Classes d’esperanto començan el dijous 16

del 2 al 28 de Setembre exposició “Arte desde la prisión”

DIijous  16 – 18:30  Començan les classes d’Esperanto

                      19:30  Presentació del llibre “Nunca es tarde para
                      hablar: Sobrevivientes del abuso sexual infantil”

Divendres 17 – 19h  Presntació del llibre «La vieja cárcel de la
                      calle Amalia» amb Elsa Plaza

Dissabte 18 – 10:00h Passejada contra els aeroports
                        sortida Metro L9 Moreres
                        17:00h Acte en record a Rosa Baraibar

Diumenge 19 – 19:00 Cicle de cinema argentí:
              «¿Qué puede un cuerpo?» 2014, dir.Cesar Gonzalez

AGENDA DE L’ATENEU del 13 al 20 de setembre                        
Exposició: «Arte desde la prisión»

Dilluns 13
18:00 a 21:00 h – Secretaría de l’Ateneu.
18:30 a 20:30 h – Biblioteca Col·lectiva La Malcrià

Dimarts 14
18:00 h – Obert
19:00 h – Assemblea de l’ateneu

Dimecres 15
19:00 h a 20:30 h – Taller d’Informàtica Lliure

Dijous 16
13:30 a 15:30 h – El dinar de l’Ateneu del dijous.
18:00     Xarxa d’Aliments, recollida i entrega.
18:30     Clases de Esperanto
19:30     Presentació del llibre «Nunca es tarde para hablar:
              Sobrevivientes del abuso sexual infantil»

Divendres 17
19:00h    Presentació del llibre «La vieja cárcel de calle Amalia»
               amb Elsa Plaza

Dissabte 18
10:00h – Passejada  al Delta del Llobregat, sortida desde la  
               parada metro L9 – Moreres
17:00h –  Acte en record a la nostra compaya i amiga
 Rosa Baraibar

Diumenge 19
19:00h –  Cicle cinema argentí “¿Qué puede un cuerpo?”2014
                 dir.César Gonzalez

Dilluns 20
18:00 a 21:00 h – Secretaría de l’Ateneu.
18:30 a 20:30 h – Biblioteca Col·lectiva La Malcrià

ACTIVITATS DESTACADES FORA DE CALENDARI
SETEMBRE
Exposició : «ARTE DESDE LA PRISION» DEL 2 AL 28 de Septiembre

GRUPS DE L’ATENEU:
– Grup EXCURSIONISTA – Mail: g.e.ateneu.llibertari.gracia@gmail.com – Aquest grup esta adherit a la UGEL (Unió de Grups Excursionistes Llibertaris).
– Grup de MEMÒRIA HISTÒRICA – Mail: memoriagracia@gmail.com
– Grupo de INFORMÁTICA LIBRE “4 GATOS +o-” – Mail: 4gatos@riseup.net
– Grupo DESKANTILLE CIENTÍFICO – Mail: deskantillecientifico@gmail.com
– Grupo ENTRE IGUALES – Mail: entreiguales@riseup.net

PROJECTES I ALTRES A L’ATENEU:
– BIBLIOTECA COL·LECTIVA LA MALCRIÀ – La Biblioteca de l’Ateneu
– EDICIONS MALCRIÀS D’AGRÀCIA – La no Editorial de l’Ateneu.
– La XARXA D’ALIMENTS de l’Ateneu
– El MENJADOR a l’Ateneu del dijous. De 13:30 a 15:30 h.
– LA REVISTA: «ⒶGràcia, una veu llibertaria des de Gràcia»

CLASSES I TALLERS A L’ATENEU:
– Dilluns – 19:00 a 20:30 h – Classes d’Anglès
– Dimarts – 17:00 a 18:30 h – Taller de teatro
– Dimecres – 12:00 h – Classes de Català – Mail: catalagratisagracia@riseup.net
– Dimecres -19:00 h a 20:30 h – Taller ‘Informàtica Lliure – Mail: 4gatos@riseup.net

ACTES PERIÓDICS I CICLES A L’ATENEU
– 3er Dissabte de cada mes – “SÍ Ⓐ POE SÍ Ⓐ POE i micro obert». Donde recitar es escuchar.
– 3er Diumenge de cada mes: – CineFòrum:  Cicle de Cinenema
   Argentí
****************************

Ateneu Llibertari de Gràcia
https://ateneullibertarigracia.wordpress.com/

Bolivia.

olivia es una película dramática argentina y holandesa de 2001 dirigida
por Israel Adrián Caetano, su primer largometraje. El guion fue escrito
por el propio Caetano, basado en la historia de Romina Lafranchini. El
film supone el debut por Freddy Flores y Rosa Sánchez, entre otros.
Argumento
La película, en su mayoría sin trama, se limita a un café - bar en el
barrio de clase media baja Buenos Aires de Villa Crespo, con pocos
viajes al exterior.
Bolivia cuenta la historia de Freddy (Freddy Flores), un Boliviano con
una disposición gentil, que, después de que los estadounidenses
incendian los campos de coca donde está empleado, pierde su trabajo. Con
pocas oportunidades de trabajo en Bolivia, deja a su esposa y sus tres
hijas y viaja a Argentina para buscar empleo como trabajador
indocumentado. Espera ganar dinero y luego regresar con su familia.
Él consigue un trabajo como cocinero a la parrilla en un café cutre
Villa Crespo donde el propietario brutal (Enrique Liporace) está feliz
de eludir las leyes de inmigrantes argentinos para asegurar mano de obra
barata.
Es en este café donde Freddy se encuentra con los personajes que afectan
su vida: Rosa (Rosa Sánchez), una camarera de Paraguay y de ascendencia
argentina, y un extraño en virtud de su herencia mixta; Héctor (Héctor
Anglada), un vendedor ambulante de la provincia de Córdoba que es gay;
un taxista (Oscar Bertea), y uno de los amigos del conductor.
Freddy también tiene que lidiar con varios clientes de cafés argentinos
que ven a todos los paraguayos y bolivianos con desdén debido a su
origen étnico.
La filmación fue una producción intermitente y requirió tres años de
filmación discontinua. Fue filmado en diferentes días y en diferentes
momentos. Según el director Caetano, nunca pudo filmar durante más de
tres días seguidos.
Caetano, el director, dijo: "Cuando escribí el guión, lo que me interesó
fue la historia; el tema del racismo no estaba muy presente. Sin
embargo, es inevitable que al abordar esos personajes y establecer la
historia en ese estrato social en particular, haya una serie de temas
que aparecen solos y se imponen".
Caetano cree que "el tema principal de la película es la colisión entre
personas de la misma clase social, son trabajadores a punto de quedar
excluidos de cualquier clase y, por lo tanto, son intolerantes entre sí.
Básicamente, estan atrapados en una situación de la que no pueden
escapar".
Premios
Ganadora
•	Festival Internacional de Cine de Cannes: Premio de la Crítica
joven-Mejor debut, Israel Adrián Caetano; 2001.
•	Festival de Cine de Londres: Premio de la crítica, Israel Adrián
Caetano, por du dirección, su tratamiento de uno de los problemas
sociales de cualquier ciudad del mundo; 2001.
•	Festival de San Sebastián: Premio Hispano, Israel Adrián Caetano;
2001.
•	Festival de Rotterdam: Premio KNF, Israel Adrián Caetano; 2002.
•	Asociación de Cronistas Cinematográficos de la Argentina: Premio
Condor; Mejor guion adaptado, Israel Adrián Caetano; Mejor actor
secundario, Enrique Liporace; 2003.
Nominada
•	Premio Cóndor de Plataː Mejor fotografía, Julián Apezteguia; mejor
montaje, Lucas Scavino, Santiago Ricci; Mejor película; Mejor actor
novel Freddy Waldo Flores; 2003.

agenda Ateneu

Mail: agracia@riseup.net

Blog: https://ateneullibertarigracia.wordpress.com/

Twitter: @ALLibGracia

Telegram: @allgracia

AQUESTA SETMANE DESTAQUEM:

– L’Ateneu està obert de dilluns a divendres de 18:00 a 21:00 h

– Xarxa d’Aliments de l’Ateneu, de dilluns a divendres de 18:00 a 21:00 h. Recollida d’aliments no peribles, productes d’higiene i netega.

– Classes d’anglès i cataà. Les classes començan aquest mes

– Classes d’esperanto començan el dijous 16

del 2 al 28 de Setembre exposició “Arte desde la prisión”

DIijous 16 – 13h Jamancia del Ateneu, Burrito de verdures i chile

amanida i postres.

Divendres 10– 19h Projecció del videoart «It/They» + col·loqui

amb Gari Batet i Carlos Pina

Diumenge 12 – 19h Projecció de «Bolivia» (2001)

dir. Israel Adrián Caetano, dins el cicle

cinéma argentí

AGENDA DE L’ATENEU del 6 al 13 de setembre

Dilluns 5

18:00 a 21:00 h – Secretaría de l’Ateneu.

18:30 a 20:30 h – Biblioteca Col·lectiva La Malcrià

Dimarts 6

18:00 h – Obert

Dimecres 7

19:00 h a 20:30 h – Taller d’Informàtica Lliure

Dijous

13:30 a 15:30 h – El dinar de l’Ateneu del dijous.

Divendres 9

19:00h Projecció de videoart + Col·loqui «It /They» amb

Gari Batet i Carlos Pina amb la col·laboració d’Anastàsia

Dissabte 10

12:00h – Obert, o no…

Diumenge 11

19:00h – pel·licula “Bolivia” (2001) Israel Adrián Caetano

Dilluns 12

18:00 a 21:00 h – Secretaría de l’Ateneu.

18:30 a 20:30 h – Biblioteca Col·lectiva La Malcrià

ACTIVITATS DESTACADES FORA DE CALENDARI

SETEMBRE

Exposició : «ARTE DESDE LA PRISION» DEL 2 AL 28 de

Septiembre

GRUPS DE L’ATENEU:

– Grup EXCURSIONISTA – Mail: g.e.ateneu.llibertari.gracia@gmail.com Aquest grup esta adherit a la UGEL (Unió de Grups Excursionistes Llibertaris).

– Grup de MEMÒRIA HISTÒRICA – Mail: memoriagracia@gmail.com

– Grupo de INFORMÁTICA LIBRE “4 GATOS +o-” – Mail: 4gatos@riseup.net

– Grupo DESKANTILLE CIENTÍFICO – Mail: deskantillecientifico@gmail.com

– Grupo ENTRE IGUALES – Mail: entreiguales@riseup.net

– Grup AGITA‘T GRÀCIA – Mail: agitatagracia@gmail.com

PROJECTES I ALTRES A L’ATENEU:

– BIBLIOTECA COL·LECTIVA LA MALCRIÀ – La Biblioteca de l’Ateneu

– EDICIONS MALCRIÀS D’AGRÀCIA – La no Editorial de l’Ateneu.

– La XARXA D’ALIMENTS de l’Ateneu

– El MENJADOR a l’Ateneu del dijous. De 13:30 a 15:30 h.

LA REVISTA: «ⒶGràcia, una veu llibertaria des de Gràcia»

CLASSES I TALLERS A L’ATENEU:

– Dilluns – 19:00 a 20:30 h – Classes d’Anglès

– Dimarts – 17:00 a 18:30 h – Taller de teatro

– Dimecres – 12:00 h – Classes de Català – Mail: catalagratisagracia@riseup.net

– Dimecres -19:00 h a 20:30 h – Taller ‘Informàtica Lliure – Mail: 4gatos@riseup.net

ACTES PERIÓDICS I CICLES A L’ATENEU

– 3er Dissabte de cada mes – “SÍ Ⓐ POE SÍ Ⓐ POE i micro obert». Donde recitar es escuchar.

3er Diumenge de cada mes: – CineFòrum: Cicle de Cinenema

Argentí

Roger no t’oblidem.

Hace 17 años. Ruge fue asesinado por unos neonazis. Nos dicen que con VOX el fascismo esta en auge. Igual que ahora el fascismo estaba en auge, solo que la mayoría estaban en partidos demócratas. En aquella época disimulaban, quizás ahora se nos aparezcan con toda desvergüenza. El discurso es el mismo: Racismo, malos tratos institucionales a pobres e inmigrantes, expulsión de menores del pais, precariedad, patriarcado, machismo, nacionalismo, integrismo católico y un montón de mierdas mas. Desde el gobierno como desde la oposición son las mismas politicas y las mismas mentiras.

Hace 17 años nos apuñalaban, se nos atacaba y reprimía, como ahora, para defender la democracia y el capitalismo. Tal y como hace 17 años vivimos la misma opresión.

Ruge la lucha nunca acaba,

estas en nuestro recuerdo y en nuestra rabia.

Festesº a l’Ateneu Llibertari de Gràcia

Des de fa cinc anys, nosaltres, l’Ateneu Llibertari de Gràcia, som presents en la Festa Major de Gràcia i ens visibilitzem des del nostre local del carrer Alzina 5. Vam tenir al principi crítiques per això, ara sens dubte també les tindrem per altres “raons”. Són temps difícils en els quals el més fàcil és amagar-se o camuflar-se. Però nosaltres amb “les forces” que tinguem estarem obrint cada dia, mostrant-nos tal com som. Aquest any més que mai serà una decisió “política”.
Des de fa tres anys ens apuntem a participar en el “concurs de portalades”, una forma més de “visibilitzar-nos”.
El tema triat enguany és el dels “MAQUIS”, i reposarem una molt interessant exposició sobre “EL MAQUI LLIBERTARI”, serà un homenatge a la seva resistència.