Jamancia l’Ateneu

JAMANCIA A L’ATENEU 25/3/21
Menú:
Sopa d’all
Samfaina amb ou o sense
Plàtan amb xocolata.




La sopa d’all és una més de les diverses sopes de pa que, amb diversos
afegits (caldo de verdures, infusió de farigola,  ous, algun tros de
carn...) s’han consumit massivament, fins fa poc. La samfaina és un plat
de verdures del temps que actualment és acompanyament, però que sovint
amb pa i a vegades un ou es consumia com a plat complert. De fet és un
plat internacional, no sols a la península (els diferents pistos), sinó
també a d’altres països de l’arc mediterrani, com les diferents versions
del ratatuille, la caponatina siciliana, el briam grec, el chukchuka
bereber....
Fins ben entrada la industrialització, fins mitjans del segle XX, el pa
constituïa la base de la dieta de la gent treballadora, segons un estudi
d’Ildefons Cerdà el 50% del pressupost en alimentació d’una família
obrera de Barcelona anava a comprar pa, de l’altra 50% ben més de la
mitat anava a la compra de llegums, arròs, fideus i patates, la resta es
dedicava, sobretot a les salaons (sardines salades, bacallà, cansalada),
ous i una petita part a la compra de carn (entre altres coses ossos per
les escudelles).
Un dels problemes al que s’enfrontaven les famílies treballadores era la
conservació dels aliments, als pisos del Raval, el Poble Nou i Sant
Martí no havia un espai per les “fresqueres” i rebosts dels habitatges
benestants, i menys quan la casa era compartida per diverses famílies,
en aquesta situació la “proteïna animal” adquirida solia ser salaons
diverses i, a partir d’un moment, en començar el desenvolupament de la
cria industrial de gallines, els ous, això limitava molt el receptari
segons la classe social.
Un altra factor a tenir en conte era la “pobresa energètica”, per fer
una escudella o bullir llegums fa falta energia, en aquells moments la
del carbó, que era car i que calia estalviar. Una sopa de pa és
energèticament més econòmica, sols cal arrancar el bull, necessita poca
energia i poc temps, temps del que les dones treballadores no anaven
sobrades (sols cal pensar en la feina de la doble jornada, la bugada, el
manteniment mínim dels vestits i la neteja... a més de la cuina), en
l’estalvi d’energia i de temps trobem la explicació de la popularitat
dels establiments de llegums cuites a Barcelona.
Les crisis de subsistències, molt especialment el preu del pa, generaven
avalots i rebomboris on el poble, principalment les dones, expressaven
la seva ràbia, contra las autoritats (església i ajuntament) i els seus
delegats (sobretot recaptadors), així com contra els comerciants que
s’enriquien mb els preus abusius.
Les revoltes populars per els preus de consum van ser freqüents al llarg
de tota la història, així el 1334 a Barcelona n’hi una que va començar a
la plaça del Blat i que es va liquidar amb una desena de penjats i un
centenar d’empresonats, l’any 1789 va ser especialment mogut van haver
avalots del pa a Barcelona, a Sabadell, a Vic, a Mataró... Ja arribada
al industrialització, concentrades les dones a les fabriques de filats,
ja en el segle XIX/XX, responien sortint de les fàbriques i atacant
parades de mercat i botigues, apedregant tramvies i guàrdies.
El 1918, durant la Guerra Mundial es va produir a Barcelona una revolta
molt particular dirigida sobretot contra l’augment del preu del carbó,
va durar del 10 al 26 de gener i es va declarar l’estat de guerra a la
ciutat, la reclamació era la venda a preu de taxa. Les manifestacions de
dones recorrien la ciutat fent tancar les fàbriques i impedint a les
criades anar a comprar per els senyors, finalment comencen els saquejos
de botigues i s’augmenten les demandes a l’abaratiment del preu dels
lloguers.
El moviment s’estén a altres ciutats de l’estat, a Màlaga moren dos
dones a trets, als mítings que es celebren a Barcelona no es deixa
entrar als homes i piquets de dones comencen a impedir els desnonaments,
finalment el govern declara l’estat de guerra a Barcelona i l’exercit
pren els carrers, poc a poc es va tronant al treball i es retorna a la
“normalitat”...

Més info a:
https://catxipanda.tothistoria.cat/blog/2016/10/05/el-moti-de-les-dones-de-1918-la-vaga-de-subsistencies/
 http://www.alasbarricadas.org/noticias/node/32374

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s