IV Ruta Llibertària del barri de Gràcia

Demà Dissabte 10 de març, fem la IV Ruta Llibertària del barri de Gràcia, aquest cop d’un període històric especialment gris: la llarga Dictadura de Franco i la Transició (Transacció). Aquesta quarta ruta tanca el cicle de rutes que el grup de memòria històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia va iniciar en la tardor del 2015.

Iniciarrutacebolletaem el recorregut a les 10.30 a la Plaça de la Vila. Parlarem d’un període de repressió i exili, però també de resistència. Situarem al barri l’entrada de Franco, la persecució del moviment anarquista, llibertaris del barri que van haver d’exiliar-se i d’uns altres que es van quedar. Farem especial esment a la família Cruzado, Alorda i Zapata. També dels del Camp d’en Grassot i la seva cooperativa L’Espigoladora. Del duríssim període de clandestinitat, de per on es va moure el maquis i posteriorment el Mil i l’Olla, i ja amb la mort del dictador què va ser d’aquell florent moviment llibertari amb noves formes com, entre d’altres, l’alliberament sexual. I d’aquell bastió que es mantindria al barri, com l’Ateneu llibertari del carrer Perill.

Per qui ens vulgui acompanyar…  recorrerem els seus carrers per acabar en l’actual Ateneu llibertari del carrer Alzina, on farem un pica-pica i qui vulgui podrà aconseguir la revista de la IV Ruta.

Dissabte, 6 de maig a les 19h: “Mujeres sin sombrero. Mujeres Libres”.

La dona, la poesia i la República. Organitzat pels      companys del Grup León Felipe.

sinsobrero

És una xerrada i recital poètic que s’insereix en tres dels eixos principals de la programació cultural de l’Ateneu: Recuperació de la    memòria històrica, visibilització de la dona i les seves activitats i desenvolupament d’activitats poètiques.

Des del Grup León Felipe ens han enviat aquest escrit presentant l’acte:

Charla y recitado de poemas en torno al papel de la mujer buscando su identidad y su libertad en el periodo republicano, e influencia posterior. Sigue leyendo

3a Ruta Llibertària a Gràcia, dissabte 4 de febrer a les 10.30 h, Pl. De la Vila

ruta3

República, Revolució i Guerra. Gràcia (1931-1939)

Es tracta de la tercera part de la ruta llibertària al barri, una visita que intenta recuperar la memòria col·lectiva.

Aquest any la jornada tindrà continuïtat a l’Ateneu, per part de l’Assemblea Llibertària l’Oca de Gràcia que farà un dinar vegà i a la tarda hi hauran xerrades, debats i documentals sobre aquest període.

L’altre dissabte 11 de febrer seguirem amb la Ruta històrica i llibertària pel veí barri del Poblet, de la mà de La Bretxa  llibertàries del Poblet, i se sortirà de la Sedeta (c. Sicília 321) a les 12 del migdia.

oca4feb

Dissabte 21 de gener a les 19 h a l’Ateneu, l’historiador Just Casas presenta el seu llibre “Els Fets de Juliol de 1936 a Barcelona. Els protagonistes i les víctimes”

cartellweb

El dissabte 21 de gener a les 19h Just Casas presenta el seu llibre “Els fets de juliol de 1936 a Barcelona. Els protagonistes i els víctimes” (Editorial Base) a l’Ateneu Llibertari de Gràcia (c. Alzina, 5 Barcelona). “Ens trobem davant d’un llibre d’investigació, que passarà a ser de lectura obligatòria per a tot aquell que vulgui no només investigar, sinó també entendre, les “glorioses jornades” de juliol de 1936 a Barcelona”.
Escalfant motors per a la 3a Ruta Llibertària al barri, i si has anat a l’excursió d’abans a oxigenar-te les neurones què millor que de segon plat assistir a la presentació del llibre, on podràs relaxar-te, prendre alguna cosa i participar de l’acte cultural.

Setmana dedicada a “Mujeres Libres” a l’Ateneu. Exposició, xerrades i pel·lícules.

Fundada fa 80 anys dins del moviment llibertari les dones de l’agrupació “Mujeres Libres” tenien una doble consciència, la feminista que reivindicava l’alliberament de l’opressió que patia la dona a mans de l’home, de l’església i l’estat, i alhora la consciència social i política que la identifica amb la classe obrera i la necessitat d’una autèntica revolució anarquista.

cartel-ateneu-ml2baixa

9 d’abril 2a part de la Ruta Llibertària a Gràcia, plaça de la Vila a les 10:30h

AnunciRuta2

Una de les activitats del grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari són les rutes llibertàries al barri.
La necessitat de fer-les és, per un costat, recuperar un passat de dignitat, solidaritat, suport mutu, autoorganització, lluita i rebel·lia dels nostres avis/es i besavis/es i, per l’altre, donar-ho a conèixer a les generacions actuals, tenint en compte que aquest passat està interessadament silenciat per part del règim corrupte que ens governa, no sigui que l’exemple es propagui i els seus privilegis comencin a trontollar.
La quantitat de dades i esdeveniments que anem trobant és tal, que ens hem vist obligats a dividir la ruta prevista inicialment, en varies. i ens han sortit de moment quatre.
La primera ruta ens va confirmar que hi ha moltes persones amb ganes de conèixer allò que ens intenten amagar, la vam fer durant l’octubre llibertari de l’any passat i abastava el segle XIX, vam conèixer com era la Gràcia obrera, des del doble punt de vista de l’espai com del temps. Va ser un èxit inesperat d’assistència , unes 60 persones!
Aquesta segona ruta comença amb una de les figures amb què vam acabar la primera, la de la propagandista i activista llibertària, Teresa Claramunt. Oradora intel·ligent i contundent, amb aquella imatge de “xinxa de fàbrica”, que no va dubtar embarassada, donar-se cops en el seu ventre inflat davant l’audiència d’obrers reticents a la vaga 1902 i cridar “aquest fill meu no serà tan covard com vosaltres”. És amb aquesta vaga que arrenca el recorregut i  per aixó primer ens aturem al carrer Mariana Pineda 5, on va viure amb Leopoldo Bonafulla i on va editar diverses publicacions anarquistes.
Anem ara fins al carrer Montseny, aquí estava la Societat de Paletes de Gràcia, una llavor més d’aquell sindicalisme que va créixer com Solidaritat Obrera i després CNT. El seu local també va ser seu d’una d’aquelles escoles racionalistes, seguidores de l’Escola Moderna i en ell va iniciar les seves activitats el grup esperantista Paco Kaj Amo que després va estar al carrer Planeta.  Al costat, la Cooperativa Obrera La Lealtad, i que també van fundar un grup de paletes (casualitat?) avui ocupada pel Teatre Lliure.  Davant mateix ens hem d’aturar en un dels principals successos d’aquests tres decennis que ens ocupen, l’anomenada Setmana Tràgica per als capellans i burgesos, o la “Gloriosa” per als treballadors rebels i … per a les dones, ja que va ser una revolta on la dona va ser l’eix central, no oblidem que va ser una altra “revolta de les quintes”. L’Església Felip Neri, que va ser incendiada, la barricada al fons del carrer, i més enllà la més imponent de Torrent de l’Olla, després de passar per la plaça de la Revolució on el metge anarquista Luis Bulfi  imprimia la revista “Salud y Fuerza ” proposant la “vaga de ventres” a les famílies obreres, mitjançant mètodes anticonceptius
I una altra vegada la protesta de les dones, en les indústries Puigmartí a la vaga de “La Constància” de 1913, o en els “rebomboris del pa” a l’Abaceria, contra l’escassetat d’aliments i l’especulació dels botiguers.
Ara ens arribarem fins a  Ros de Olano /Gran de Gràcia, on hi havia el cinema Smart, lloc de la cita de Largo Caballero amb el comitè de vaga de  la CNT per preparar la Vaga General Revolucionària de 1917. Pujarem fins a un altre cinema avui, aleshores Teatro Bosque on es van realitzar dos importants mítings en la històrica  Vaga de la Canadenca de 1919.
Després baixarem gairebé en picat i visitarem els escenaris del pistolerisme i la violència d’aquells anys, la de la patronal dels pistolers del Lliure, com l’atemptat contra l’anarquista gracienc Carles Bort, també de l’assassinat d’un cenetista per un membre de la UGT. Passarem pel lloc on va ser abatut Bravo Portillo, un dels màxims organitzadors del pistolerisme patronal i pujant ja, on va viure Pere Mateu, un dels que es va carregar al President de Govern Eduardo Dato.
Ja només ens quedarà arribar-nos a Santa Àgata on hi va haver una escola racionalista a principis de la Dictadura de Primo de Rivera i entreveure el lloc on va estar situat el sindicat de barri, un més des d’on es va reconstruir ràpidament el sindicat de la CNT, després de la gran repressió que va representar la violència patronal i governativa fins a culminar amb el període de Dictadura de 1923 fins a 1930.

 A aquesta hora potser estem una mica cansades, però no us preocupeu anirem a recuperar forces amb un pica-pica gratuït.

Rotund èxit de la ruta llibertària de Gràcia, dins la programació de l’Octubre Llibertari

premsa-llibertaria-ruta-graciaEl passat dissabte 31 d’octubre vam dur a terme, a la Vila de Gràcia, una ruta llibertària per tal de rememorar les arrels llibertaries, obreristes, feministes i antimilitaristes de la Vila.

Des del Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia us agraïm a totes les que ens vau acompanyar la vostra presència, ens vam alegrar molt en veure que venia tanta gent!

Després de la ruta, vam posar el colofó de la jornada, i de l’Octubre Llibertari en general, amb un vermut col·loqui a la Plaça de la Revolució.

Més info en: bit.ly/RutaLlibertàriaGràcia

ruta-llibertaria-gracia     premsa-llibertaria-gracia     gracia-ruta-llibertaria

Ruta Llibertària de Gràcia 1a Part

Mapavintage copiaEns és grat presentar-vos la primera part de la Ruta Llibertària de Gràcia, organitzada pel grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia i que tracta fonamentalment la segona meitat del segle XIX. Després, vindrà la segona que inclourà el primer terç del segle XX, fins a la proclamació de la República en 1931. La tercera part, serà la II República, la Guerra Civil i la Dictadura. Finalment, la quarta, des de la Transició fins als nostres dies.

És fàcil preguntar-se el perquè avui fem la memòria històrica. Apuntem diversos motius:

• Per curiositat intel·lectual i/o professional

• Per comprendre el present, perquè els esdeveniments actuals es basen en els fets del passat i, així, poder decidir sobre el futur amb certes garanties per no equivocar-se gaire

• Reflexionar sobre la denominada “Transmissió Generacional” (vegeu el llibre de Clara Valverde, Desenterrar las Palabras): És l’impacte emocional rebut per generacions successives on els seus avantpassats (avis, besavis) van sofrir un genocidi i no van poder fer el duel corresponent en estar sotmesos a una feroç repressió. Es concreta en emocions (silencis, pors, ràbies, impotències, tristeses, etc.) que no poden expressar-se i que serien necessàries per superar el trauma. Expressions del tipus: “Sobretot, no et fiquis. Procura passar desapercebut” o “Amb el panorama que tenim i ningú es mou”, reflecteixen molt bé aquesta situació.

Sigueu, doncs, benvingudes a aquesta ruta i que gaudiu d’ella.

El Grup de Memòria Històrica recorda a l’Abel Paz i Antonia Fontanillas. 19-J a les 21.15 h a la Plaça de la Revolució

CartellDiegoPeq
El Grup de Memòria Històrica de l’Ateneu farà un ACTE el dia 19 de juny a la Plaça de la Revolució de Gràcia, amb la projecció del documental “Diego”, sobre la persona d’Abel Paz, militant i historiador llibertari que va viure durant bastants anys al barri.
És un documental de 40 minuts rodat a la bodega Ca‘l Pep del carrer Verdi, que també ens servirà per parlar d’Antonia Fontanillas, militant i escriptora llibertària, que durant uns anys va formar parella amb Abel Paz, i que provenia d’una de les famílies que més activitat propagandística i de lluita van exercir al barri, la família Borràs.
L’acte començarà a les 21.15 h amb una presentació del Grup de Memòria Històrica i les intervencions de Mariano Maturana, Paca Mariscal i Xavier Oller, després hi haurà la projecció de la pel·lícula i debat.
Us esperem el 19-J a la Plaça de la Revolució a les 21.15 h.
Salut i memòria.
diegocamacho1937