Mercat sense diners 19/06

     cartell-mercat1.

El diumenge 19 de juny tindrà lloc al Passeig de Sant Joan / Travessera de Gràcia, el Mercat sense diners organitzat per La Bretxa – Llibertàries del Poblet, en el marc de la setmana inaugural d’activitats de l’Ateneu Llibertari de Gràcia.  

L’horari d’activitats del Mercat serà:

11:30h: Muntem paradetes

13:00h: Vermut propreses amb la cantautora Suna Durden

14:00h: Dinar popular vegà

15:00h: Micro obert de poesia

Us hi esperem!

Anuncios

Inauguració de l’Ateneu Llibertari de Gràcia

cartell Ateneu

Dissabte dia 11 de juny,  inauguració :

12h.- Presentació de l’Ateneu i dels grups formats: Memòria històrica, Grup Excursionista, l’OCA, la Bretxa, Menjador vegà i Grup Cultural.
13h.- Música clàssica a càrrec del “Duo Noviembre”.
14h.-Tapes, birres, dinar a càrrec del grup de Menjador
17,30h.- Quinto llibertari
19h – 21h.-Musica Dj’s, tapes i birres

Setmana d’activitats. Programació:

– Dilluns 13: Xerrada sobre “Turisme i Gentrificació al barri”, a càrrec de l’OCA, a les 19h.

– Dimarts 14: Xerrada sobre la “Transmissió generacional del trauma de la violència política ocorreguda durant el segle XX a l’estat espanyol”, a càrrec de Clara Valverde, a les 19h.

– Dimecres 15: Xerrada antirepressiva amb representants de diversos casos  i presentació del segon número de # Hola Dictadura, a les 19h.

– Dijous 16: Poesia a càrrec del grup Bio-lentos, a les 19h.

– Divendres 17: Programa en directe de Radio Bronka  (5 Bárbaros, etc), a les 19h.

– Dissabte 18: Excursió a la platja (de Sitges a Vilanova), 9h, Plaça de la Vila.

– Diumenge 19: Mercat sense diners (P.Sant Joan-Travessera), de 11.30 a 17h.

 

 

9 d’abril 2a part de la Ruta Llibertària a Gràcia, plaça de la Vila a les 10:30h

AnunciRuta2

Una de les activitats del grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari són les rutes llibertàries al barri.
La necessitat de fer-les és, per un costat, recuperar un passat de dignitat, solidaritat, suport mutu, autoorganització, lluita i rebel·lia dels nostres avis/es i besavis/es i, per l’altre, donar-ho a conèixer a les generacions actuals, tenint en compte que aquest passat està interessadament silenciat per part del règim corrupte que ens governa, no sigui que l’exemple es propagui i els seus privilegis comencin a trontollar.
La quantitat de dades i esdeveniments que anem trobant és tal, que ens hem vist obligats a dividir la ruta prevista inicialment, en varies. i ens han sortit de moment quatre.
La primera ruta ens va confirmar que hi ha moltes persones amb ganes de conèixer allò que ens intenten amagar, la vam fer durant l’octubre llibertari de l’any passat i abastava el segle XIX, vam conèixer com era la Gràcia obrera, des del doble punt de vista de l’espai com del temps. Va ser un èxit inesperat d’assistència , unes 60 persones!
Aquesta segona ruta comença amb una de les figures amb què vam acabar la primera, la de la propagandista i activista llibertària, Teresa Claramunt. Oradora intel·ligent i contundent, amb aquella imatge de “xinxa de fàbrica”, que no va dubtar embarassada, donar-se cops en el seu ventre inflat davant l’audiència d’obrers reticents a la vaga 1902 i cridar “aquest fill meu no serà tan covard com vosaltres”. És amb aquesta vaga que arrenca el recorregut i  per aixó primer ens aturem al carrer Mariana Pineda 5, on va viure amb Leopoldo Bonafulla i on va editar diverses publicacions anarquistes.
Anem ara fins al carrer Montseny, aquí estava la Societat de Paletes de Gràcia, una llavor més d’aquell sindicalisme que va créixer com Solidaritat Obrera i després CNT. El seu local també va ser seu d’una d’aquelles escoles racionalistes, seguidores de l’Escola Moderna i en ell va iniciar les seves activitats el grup esperantista Paco Kaj Amo que després va estar al carrer Planeta.  Al costat, la Cooperativa Obrera La Lealtad, i que també van fundar un grup de paletes (casualitat?) avui ocupada pel Teatre Lliure.  Davant mateix ens hem d’aturar en un dels principals successos d’aquests tres decennis que ens ocupen, l’anomenada Setmana Tràgica per als capellans i burgesos, o la “Gloriosa” per als treballadors rebels i … per a les dones, ja que va ser una revolta on la dona va ser l’eix central, no oblidem que va ser una altra “revolta de les quintes”. L’Església Felip Neri, que va ser incendiada, la barricada al fons del carrer, i més enllà la més imponent de Torrent de l’Olla, després de passar per la plaça de la Revolució on el metge anarquista Luis Bulfi  imprimia la revista “Salud y Fuerza ” proposant la “vaga de ventres” a les famílies obreres, mitjançant mètodes anticonceptius
I una altra vegada la protesta de les dones, en les indústries Puigmartí a la vaga de “La Constància” de 1913, o en els “rebomboris del pa” a l’Abaceria, contra l’escassetat d’aliments i l’especulació dels botiguers.
Ara ens arribarem fins a  Ros de Olano /Gran de Gràcia, on hi havia el cinema Smart, lloc de la cita de Largo Caballero amb el comitè de vaga de  la CNT per preparar la Vaga General Revolucionària de 1917. Pujarem fins a un altre cinema avui, aleshores Teatro Bosque on es van realitzar dos importants mítings en la històrica  Vaga de la Canadenca de 1919.
Després baixarem gairebé en picat i visitarem els escenaris del pistolerisme i la violència d’aquells anys, la de la patronal dels pistolers del Lliure, com l’atemptat contra l’anarquista gracienc Carles Bort, també de l’assassinat d’un cenetista per un membre de la UGT. Passarem pel lloc on va ser abatut Bravo Portillo, un dels màxims organitzadors del pistolerisme patronal i pujant ja, on va viure Pere Mateu, un dels que es va carregar al President de Govern Eduardo Dato.
Ja només ens quedarà arribar-nos a Santa Àgata on hi va haver una escola racionalista a principis de la Dictadura de Primo de Rivera i entreveure el lloc on va estar situat el sindicat de barri, un més des d’on es va reconstruir ràpidament el sindicat de la CNT, després de la gran repressió que va representar la violència patronal i governativa fins a culminar amb el període de Dictadura de 1923 fins a 1930.

 A aquesta hora potser estem una mica cansades, però no us preocupeu anirem a recuperar forces amb un pica-pica gratuït.

Torna l’Ateneu Llibertari de Gràcia

fotoAteneuOk  L’Ateneu Llibertari a Gràcia sorgeix des d’un grup de gent nombrós i he­terogeni, veïnes que davant la necessitat d’un espai llibertari comú de convi­vència, aprenentatge, pensament crític i transformació, ens organitzem per poder dur a terme un projecte que pretén ins­tal·lar una alternativa, real i comunitaria, de vida social en temps de precarietat a la Vila, basada en el suport mutu, les relaci­ons horitzontals i l’autogestió.
  Els ritmes i les relacions de la ciutat, així com el procés de gentrificació que es­tem patint a tot el districte de Gràcia, ens porten a entendre les nostres vides i la manera de viure-les des d’una visió dicotòmica entre vida pública i vida privada: tot allò que té a veure amb la familia, l’oci, els sentiments, etc., es troba en l’esfera priva­da, mentre que el que está relacionat amb la feina, la política, la formació, etc. acos­tumem a viure-ho des de l’esfera pública.
  Des de l’Ateneu volem trencar aquesta dicotomia artificial que s’empenyen en im­posar-nos, tot creant un espai on ens sen­tim còmodes aprenent, relacionant-nos, debatint, gaudint, i sembrant pensament crític,  d’una manera natural i intergene­racional com es donava abans als barris o se segueix donant en espais de convivència més reduïts, com als pobles. Pensem que des d’aquests espais comuns, on podem desenvolupar la major part d’activitats de la nostra vida, és més fácil crear una comu­nitat forta i autoorganitzada en el suport mutu per tal de plantar cara a la vida de misèria que el capitalisme ens té reserva­da, i crear alternatives de vida més lliures i pròpies.
  El model d’Ateneu que construïm és aquell en el qual poguem aprendre, parti­cipar, gaudir i dur a terme practiques lli­bertàries, alhora que volem teixir una xar­xa a Gràcia des d’on articular un projecte social ben gran, on s’aglutinin iniciatives d’autoocupació, d’educació lliure, de sani­tat autogestionada, etc., esdevenint l’Ate­neu l’esquelet des del qual s’articulin tots aquests projectes.
Aquest desembre, després d’un any i mig de pensar i imaginar, hem entrat al que será a partir d’ara el nou Ateneu Llibertari de Gràcia. Es troba al carrer Alzina i espe­rem sigui l’inici d’una gran xarxa.

La Metxa #7

 

 

Ruta Llibertària de Gràcia 1a Part

Mapavintage copiaEns és grat presentar-vos la primera part de la Ruta Llibertària de Gràcia, organitzada pel grup de Memòria Històrica de l’Ateneu Llibertari de Gràcia i que tracta fonamentalment la segona meitat del segle XIX. Després, vindrà la segona que inclourà el primer terç del segle XX, fins a la proclamació de la República en 1931. La tercera part, serà la II República, la Guerra Civil i la Dictadura. Finalment, la quarta, des de la Transició fins als nostres dies.

És fàcil preguntar-se el perquè avui fem la memòria històrica. Apuntem diversos motius:

• Per curiositat intel·lectual i/o professional

• Per comprendre el present, perquè els esdeveniments actuals es basen en els fets del passat i, així, poder decidir sobre el futur amb certes garanties per no equivocar-se gaire

• Reflexionar sobre la denominada “Transmissió Generacional” (vegeu el llibre de Clara Valverde, Desenterrar las Palabras): És l’impacte emocional rebut per generacions successives on els seus avantpassats (avis, besavis) van sofrir un genocidi i no van poder fer el duel corresponent en estar sotmesos a una feroç repressió. Es concreta en emocions (silencis, pors, ràbies, impotències, tristeses, etc.) que no poden expressar-se i que serien necessàries per superar el trauma. Expressions del tipus: “Sobretot, no et fiquis. Procura passar desapercebut” o “Amb el panorama que tenim i ningú es mou”, reflecteixen molt bé aquesta situació.

Sigueu, doncs, benvingudes a aquesta ruta i que gaudiu d’ella.

L’OCTUBRE LLIBERTARI A GRÀCIA

Comença un nou curs i anem reprenent antics projectes així com engegant-ne de nous. Ens trobem en temps de reflexió, d’imaginar nous reptes i de valorar els anteriors.
Estem en un moment important, s’estan produint molts canvis en el nostre entorn. Durant els darrers mesos, hem pogut constatar la ineficàcia del sistema de vot davant la pressió de les elits econòmiques i els propis partits per materialitzar la voluntat del poble a Grècia, un nou partit ha fet caure l’alcaldia convergent, innumerables dones han estat assassinades per homes perpetuant la violència patriarcal i una onada massiva d’immigració ha evidenciat la brutalitat i el cinisme de les polítiques frontereres i migratòries de la UE.
És per això, que un grup de veïns i veïnes del barri hem decidit organitzar unes jornades de reflexió i debat, per tal de donar un petit pas en l’intent d’afrontar aquest nou curs col·lectivament. Hem preparat una sèrie de xerrades emmarcades en un seguit d’eixos que ens serviran per comprendre millor el passat i el present, així com per a continuar treballant en un futur.
Amb Emmanuel Rodríguez López, Santiago López Petit i Xavier Oller i Nogués parlarem i analitzarem el moviment obrer i veïnal durant la Transició; tot contextualitzant aquest període en clau econòmica, social i política.
Irene Cardona Curcó, Joni D i Cesar Lorenzo Rubio ens explicaran els tipus d’organitzacions autònomes que van aparèixer durant la Transició, com van sorgir, a partir de quines necessitats i en quin context actuaven.
També repassarem el passat històric llibertari i combatiu del barri mitjançant una ruta històrica pels carrers i places de la vila.
Volem parlar de present i de la violència exercida sobre les persones que no entren dins de la classificació d’home blanc, de classe mitja/alta i heterosexual. Per això tractarem el tema de les migracions amb gent de Te Kedas Donde Kieras, i treballarem en clau feminista diversos aspectes de la vida.
És per tot això que aquest octubre volem donar un pas endavant i mirar cap al futur explicant i debatent sobre com volem que sigui aquest.
El futur serà feminista o no serà, així que amb la Irati Salsamendi parlarem de la importància de la perspectiva de gènere en els espais de festa; amb la Brigitte Vassallo sobre la revolució dels afectes, i seguirem emancipant-nos en espais de complicitat entre dones com el taller de la Maria Cabral Moreno.
Per no aturar-nos en la creació d’alternatives a aquest sistema capitalista i patriarcal, parlarem d’educació i debatrem sobre com compaginar la recuperació de l’escola pública amb l’escola lliure, i tot això mirat amb unes “Ulleres per Esquerrans”.
Les jornades es realitzaran principalment al carrer, doncs creiem que aquest és l’espai on des de sempre s’ha trobat el poble per intercanviar idees i opinions. Les places del nostre barri es troben avui saturades de comerços destinats al turisme: per tant, apostem per reprendre-les tot fent-ne un ús de necessitat col·lectiva.
Us hi esperem!

https://octubrellibertari.wordpress.com/

octubre5